sledrosât
sle|dro|sât
[CO]
-
p.pass., adi.
viôt sledrosâ
, viôt sledrosâsi
-
adi.
voltât, zirât de bande contrarie:
a carnier sledrosât / o raspi sù sì e no / una presa di farina (Zuan Marie Dal Bas, Sperant di intopâ)
Sin. disledrosât
Var. sladrosât
, sradrosât
, sredrosât
Cfr. rivoltât
, voltât
, savoltât
, zirât
, ribaltât
-
adi.
contrari al normâl o contrari di ce che al jere, ancje in sens no fisic o spaziâl:
la situazion e je sledrosade (Riedo Pup, Murî di fam cui camarins plens);
al someave persuadût che la robarie e il vandalisim a fossin aromai la normalitât di un mont sledrosât (Carlo Sgorlon, Ombris tal infinît)
Sin. disledrosât
, ribaltât
, rivoltât
, savoltât
-
cjapât di turbament:
cu la anime sledrosade / e i voi / piardûts tal vert disgjavelât / de jarbe alte / o ziri pe taviele (Mario Argante, Fuarce di vivi)
-
adi.
dai voi, vierts dal dut e in câs voltâts insù in espression di grande maravee, pôre, disperazion e v.i.:
o cjalavi ator cui voi sledrosâts (Enrico Martina, Ricuarts e inlusions)