scrosop  /-òp/  scro|sop  [CO]

  1. s.m. cjase o costruzion une vore puare e mâl in sestune casope basse dai Scugjelins, tacade ae lôr cjase, di là dal mûr, a soreli amont. Un scrosop che al stave sù par scomesse (Maria Forte, Cjase di Dalban); cussì lu clamavin: il Borc; scrosops di cjasis inneadis te miserie (Roberto Ongaro, Cretevierte)
    Sin. casope , scrusup , staipe
    1. persone une vore mâl in sestsi è metude a fâ l'amôr cun chel scrosop di Bepo Zuf (Pieri Somede dai Marcs, A la oselade); doi scrosops di vecjuts (Ivano Urli, Storie di Vera)