sacraboltât  sa|cra|bol|tât  [CO]

  1. p.pass., adi. viôt sacraboltâ
  2. adi., s.m. che, cui che al è viodût in cualchi maniere in sens negatîf, ancje tant che titul gjeneric di ofese o dispresiun dolôr di gnerfs sacraboltât (Pieri Somede dai Marcs, Un pugn di moscjis); i oms si ziravin tes cuzinis osteant cuintri di chel sacraboltât di orloi che no si fermave mai (Antoni Beline, L'orloi e il gjal)
    Sin. maledet , malandret , sacramentât , osteât