robe di mangjâ    [AF]

  1. loc.s.f. ce che si mangje, che si pues mangjâComodâts in cjase, chei zovins a jerin za contents. Ma ce sorprese, cuant che a vevin scuviert la taule ancjemò plene di robe di mangjâ ! Chei vecjuts a vevin a pene finît di gustâ: su la taule a jerin ancjemò il pan, il salam, un toc di formadi, il fiasc di vin… E il vecjo ur dîs: «Cjolêt, cjolêt» (Cristina Noacco, Faliscjis); tes cjasis butadis sot sore dai soldâts, a jerin sparîts bêçs, robe di mangjâ, vistîts e cualchi aur (Roberto Ongaro, Il muc); alì dongje al è il camarin cu la robe di mangjâ pal cjan (Igor Londero, Delit in vie del Lavoro)
    Sin. mangjâ , mangjative
    Cfr. aliment
Components: