puartâ dongje    [CO]

  1. loc.v. tal sens leterâl, puartâ di un lûc plui lontan a un lûc mancul lontan, ancje sotintindint a cjase, te sô proprietât e v.i.o vevi juste trê minûts par tressâ la strade […] e montâ sù sul autobus che a mi varès puartât dongje de stazion (Marc Stolf, Al è simpri cualchidun che al è "plui mancul" di te); si metè a puartâ dongje cu la cosse la fuee dal Fossalat (Pieri Menis, Il fi de Rosse)
  2. loc.v. (ancje ass.) procurâ alc che al coventeil stalîr i puartave dongje ce mangjâ e vistîts di massarie (Andreina Nicoloso Ciceri, I trê cjadreons - Racconti popolari friulani I); a lavoravin ce a cjase ce pal mont, e ducj a puartavin dongje la lôr part, a sparagnavin, a ingredeavin, a cuistavin, e i afârs ur lavin benon (Josef Marchet, Lis predicjis dal muini); no jere mai bondance in cjase sô, ancje se Bertin al puartave dongje (Maria Forte, Cjase di Dalban)
    Sin. puartâ a cjase
  3. loc.v. vê, otignî o riceviin Italie no simpri si puartin dongje risultâts dome par i merits che un al à, ma invezit tantis voltis par vie di altris resons… (Alberto Zeppieri, Elio, citadin furlan)
    Sin. puartâ a cjase
Components: