molâ çus e vergons    [CO]

  1. loc.v. molâ dal dut ce che si jere daûr a fâal prin bombardament che al a sdrondenât il puint mandantlu a bocons, [Gjino che al jere de vuardie teritoriâl] al à molât çus e vergons e al è scjampât a cjase (Alan Brusini, Chei di Cjasarse); mi vignì simpri plui fuart il pinsîr che lis bielis competencis no bastin se lis personis, pes bisugnis de vite e pai lôr interès, po a decidin di molâ çus e vergons e di indreçâsi a altris interès, massime se il lavôr linguistic nol ves garantide une paie fisse (Adrian Cescje, Memoriis di politiche linguistiche)
    Sin. molâ sù dut , implantâ çus e vergons , bandonâ çus e vergons , lassâ çus e vergons , plantâ çus e vergons , plantâ sac e râfs , implantâ sac e râfs
Components: