man çampe    [AF]

  1. loc.s.f. man oponude ae diestre, che te plui part des personis e je chê che e à mancul fuarce e precisionil nuviç i à metût te man çampe de nuvice un anel di aur (Alan Brusini, Amîs come prime); al si sentà, si comedà il capot sui zenoi, al viarzè il program che al veve te man çampe, al començà a leilu (Jolanda Mazzon, Fûr di timp)
  2. loc.s.f. bande o direzion di çampemeti lis dispensis des sîs lezions intun libri bilengâl, […] cu lis ilustrazions e lis esercitazions tes dôs lenghis, une te pagjine di man çampe e chê altre in chê di man drete (Adrian Cescje, Memoriis di politiche linguistiche)
    Sin. çampe
Components: Proverbis:
  • la man drete e servìs la çampe