locande  /-à-/  lo|can|de  [AF]

  1. s.f. ambient là che si pues bevi, mangjâ e stâ a durmîi cjaradôrs che a rivavin de Stirie e de Carintie, cjamâts di legnam pai marcjadants di Udin, si fermavin denant dì ae locande «Al Friûl» par un bussul di sgnape, une sope o il cafè neri (Alan Brusini, Come tai romançs); "Se tu ti degnis, ti ufrìs ospitalitât ca vie di me, par usgnot. In chest nestri puar paîs no son locandis […]" (Franca Mainardis, Grivôr)
    Cfr. ostarie , tratorie1 , albierc