albierc  /-èrc/  al|bierc  [AF]

  1. s.m. struture di acet che e da cjamaris a paiament par durmî e par stâa cirì di no slontanâsi des sôs compagnis di viaç, par no pierdisi e no scugnî metisi daspò a ciri l'albierc di bessole (Agnul di Spere, Te grande place); mudâ un paisut des nestris monts intun centri turistic di avanguardie, cun tantis autostradis, cun albiarcs di ciment, condominis […] (Josef Bergamin, Jentrade di "Tarvos e i talians")
    Sin. hotel
    Cfr. locande , dozene , ostel , pension