leât mans e pîts    [CO]

  1. loc.v. tal sens leterâl, che al à lis mans e i pîts strents in leams di mût di no jessi libar di movisicuant che Matie al tornà in se, al jere leât mans e pîts, distirât da pît des scjalis (Pieri Menis, Sul agâr)
    Sin. peât mans e pîts
  2. loc.v. (fig.) une vore vincolâta puedin jessi e realmentri a son diferencis tra regjonaliscj e regjonaliscj: tra regjonaliscj indipendents e mieçs regjonaliscj leâts mans e pîts a altris causis (Josef Marchet, Diferencis); [pre Checo Placerean] i domandà [al vescul] ancje che si nomenàs diretôr dal sfuei de Diocesi La Vita Cattolica cualchidun che nol fos leât mans e pîts cu la Democrazie Cristiane (Adrian Cescje, Memoriis di politiche linguistiche)
    Sin. peât mans e pîts
Components: