ipocrit  /-ò-/  i|po|crit  [CO]

  1. adi., s.m. che, cui che si fâs viodi diviers di ce che al è, che al simule e al dissimule i siei vêrs finschist l'è el unfiar e chist danât al è chel vieli che sence vê di bisugne al leve ator a cirî la caretât; viodêso, cimût che el Signôr al cjastie cui che l'è ipocrit (Dolfo Zorzut, Ipocrisie, ipocrisie, el Signôr ti cjastie)
    Var. ipocrite
    Cfr. fals , bausâr , impostôr
    1. di espression, compuartament e v.i., che nol è sclet, che al plate sot di bielis formis fins che a son diviers di chei che si viodin e che a son, pal solit, disonescj e oportuniscja vegnin indicazions uficiâls positivis, ma retorichis e ipocritis (Claudio Sangoi, In pîts cence craçulis)