grot  /-ò-/  grot  [CO]

  1. adi. (oc.) ancje ripetût, di umôr seri o ancje malinconic o ingropâta jodilu cussì pensierous, a i à dita: «Se âtu, pupà, che te suos cussì grot?» (Popolâr - Elvia Appi, Renato Appi, Al fantat che al era na upata - Racconti popolari friulani II); a veva li lagrimis, ma ancja jo vevi al cour ingropât. Ancja gno missier al era grot grot! (Novella Cantarutti, Dai nuvissès a li nuossis)
    Sin. seri , suturni , malinconic , ingropât , seriôs
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl