grifon /-òn/ gri|fon [CO, TS]
- s.m. mitol., erald. bestie imagjinarie cun cuarp di leon e alis e cjâf di acuile
-
s.m.
entom.com.
inset de famee dai Apidis, plui grues, taront e pelôs des âfs, pal solit des speciis Bombus terrestris o Xylocopa violacea o Xylocopa iris
Sin. avon1 -
s.m., adi.
cinof.
cjan cul pêl avonde lunc e riçot:
tal zei, al veva na covada di cjans grifons (Nelso Tracanelli, Ca e là)
Sin. barbon , barbin1 , barboncin