barbon
/-òn/
bar|bon
[CO]
-
s.m.
(incr.)
barbe lungje e fisse:
un al veve un barbon lunc lunc che al sameave un strolic (Checo Tam, La vuere di Checo)
-
s.m.
om cu la barbe lungje
-
s.m.
om che nol à cjase, che al va ator domandant la caritât, fasint lavoruts, durmint là che al capite:
jo no ai voie di lâ ator cui tacons tal cûl a barbon vie (Fabian Ros, La rambe);
barbons che a muerin di frêt (Antoni Beline, La marcje su Rome)
-
s.m., adi.
cjan cul pêl avonde lunc e riçot
Sin. barbin
, barboncin
-
s.m.
[CO, TS]
itiol.com.
pes di mâr de famee dai Mulidis, lat. sient. Mullus barbatus
Polirematichis e espressions idiomatichis