gnagnare1  /gnàgn-/  gna|gna|re  [CO]

  1. s.f. malstâ indefinît, no tant grâfguai che ur vegni cualchi gnagnare, / tos, duliis, o rafredôrs (Toni Broili, Academie des massariis); o gustavi e i sgrisulons a cressevin, une gnagnare intor, un mâl di vues che o ai scugnût lâ tal jet (Juliane Franco, La "Carnica")
    1. mancjance di fuarcis, ancje cence malstâera la gnot in cjamp e romeava / cu la gnagnara ai voi ogni anemâl (Zuan Josef Busiç, La Eneide di Virgjili)
      Sin. sflacje , flaperie , strache , stracherie , canie