gartule
/gà-/
gar|tu|le
[CO, TS]
-
s.f.
bot.com.
(or.)
non gjeneric dal flôr des plantis dal gjenar Rosa, profumât, di colôrs diferents, cun spinis tal fros:
la strada cul tapêt di flôrs e fueis di acaziis, di gartulis e butui frescs spampanâts ator (Anna Bombig, I cuatri altârs dal «Corpus Domini»)
Sin. garoful di spine
, rose
, rose di odôr
, garoful
, gartuse
, garduse
Var. garzule
-
plante dal gjenar Rosa:
coltâ li rosis da scuela, un strop di gartulis che i fruts a dovevin imparâ a fâ cressi (Celso Macôr, Tunina)
Sin. garofolâr
, rosâr
, garzolâr
, gartolâr