gartule  /gà-/  gar|tu|le  [CO, TS]

  1. s.f. bot.com. (or.) non gjeneric dal flôr des plantis dal gjenar Rosa, profumât, di colôrs diferents, cun spinis tal frosla strada cul tapêt di flôrs e fueis di acaziis, di gartulis e butui frescs spampanâts ator (Anna Bombig, I cuatri altârs dal «Corpus Domini»)
    Sin. garoful di spine , rose , rose di odôr , garoful , gartuse , garduse
    Var. garzule
    1. plante dal gjenar Rosacoltâ li rosis da scuela, un strop di gartulis che i fruts a dovevin imparâ a fâ cressi (Celso Macôr, Tunina)
      Sin. garofolâr , rosâr , garzolâr , gartolâr
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl