fossâl  fo|ssâl  [FO]

  1. s.m. ingjâf fat par fâ cori la aghe, in gjenar jenfri i cjamps o in bande des stradissi metè in viaç par cjase, misurant la strade, inçopedantsi dispès, ma cence colâ. In Sotfrate, però, al sbandà un pôc di plui, e jù lui tal fossâl tant lunc che al jere, cu la muse parsot (Pieri Menis, Agnul Baraçut); [i fruts] di Istât, a jerin a nîts pes tavielis e di Invier a slichiâ su la glace dai fossâi vie pe campagne (Pieri Menis, A scuele); cumò e sarà contente, e nol podeve capitâi che cussì, di vê comprât un frut pai fossâi, chê brute vergognosate (Pieri Somede dai Marcs, Il prossim)
    Sin. canâl , cunete
    Cfr. fossalâ , agadôr , agadorie , ôr , rivâl1
  2. s.m. grant ingjâf te tiere, sut o plen di aghe, che al cor ator di un lûc fortificât par fâ di ostacul cuintri dai nemîsteraplens artificiâi fortificâts che, diliberâts des lidrîs de vegjetazion che ju infeste, a cedin bande i rivelins e i fossâi (Roberto Pirzio-Biroli, La vere "spending review" e je costituide de manutenzion dal teritori e dal nestri paisaç agroforestâl, invezit che des oparis cjaris che a coventin par comedâ i dams dai diluvis, peâts ae mancjance di costants restaurs)
    Sin. fuesse
Polirematichis e espressions idiomatichis Proverbis:
  • a Sant Michêl la cjastine tal fossêl
  • a son i 'sâfs che a volaressin piâ dut il fossâl
  • cuant che a van i bûs tal fossâl al va ancje il cjar
  • cuant che il tamon al va stuart, lis ruedis a van tal fossâl
  • cuntune redine si va drets, cun tantis si va tal fossâl
  • il cjar cence tamon al va tal fossâl