fisionomie  /-mì-/  fi|si|o|no|mi|e  [AF]

  1. s.f. complès dai caratars visibii di cdn., des formis dal so cuarp, des liniis de musevelu là velu là sì, al è lui, propit tal stes puest di trente agns fa! Sì, lu cognòs de fisionomie, no mi sbalii… dome che al è invecjât (Checo Tam, Un carantan)
    Var. filusumie , fisonomie , flusumie , fesomie , filosomie
  2. s.f. (fig.) complès dai caratars evidents e tipics di alc, sedi materiâl che imateriâlal è ancjemò un element che al puarte a definî in chest sens la fisionomie de Leç 482/1999 (Marc Stolf, Minorancis linguistichis)
    Sin. nature , inficje , implant