ficjâsi  fi|cjâ|si  [CO]

  1. v.pron.intr. (ancje fig.) lâ dentri o tal mieç o jenfri di alcsi ficjà sot des coltris, taponantsi dute (Gianni Gregoricchio, Trê feminis); al jere tornât a ficjâsi tes galariis dal so labirint di libris, dulà che al viveve come un farc (Carlo Sgorlon, Il dolfin)
    Sin. cjaçâsi , imbusâsi , metisi , impirâsi , implantâsi
  2. v.pron.tr. (ancje fig.) meti alc dentri di se o dentri di alc che si à intor, dentri di alc di propri o par se stes o cun reciprocitât«Frêt, eh, paron!» al disè, ficjantsi lis mans sot i braçs (Carlo Sgorlon, Prime di sere); biele, al pense ficjantsi il sfuei incartossât in sachete (Raffaele Serafini, Contis sot spirt)
    Sin. metisi , cjaçâsi