fâ colp    [CO]

  1. loc.v. impressionâ, maraveâi fantats a contavin lis lôr de stagjon, cun chê di fâ colp su lis frutis (Meni Ucel, Il sunsûr); grandis promessis, grancj spaventepassaris, grandis ideologjiis bausariis e utopistichis, che a fasin colp sul spirt de biade int (Josef Marchet, …come che e diseve la gjate di Aquilee)
    Sin. fâ bot , fâ bote , fâ câs
Components: