divertîsi  di|ver|tî|si  [AF]

  1. v.pron.intr. vê plasê par une ativitât o une situazion che no impegne, che e fâs ligrie, e da sodisfazion e v.i.plui di dut si divertive a cori, a saltâ daûr des bestiis cuant che a levin fûr des cisis che a sieravin il lôr prât (Pieri Menis, Pascute); chel mataran di Ursus si divertìs a fâ la imitazion dal orangutan tal gno piçul regjistradôr (Checo Tam, La maree nere); nol jere tant svelt e cualchidun si divertive ancje a fâi dai scherçs (Angelo Covazzi, Cemût pesâ la tiere)
    Sin. gjoldi , passâse , svagâsi , sbaldîsi , gjoldise
  2. v.pron.intr. morosâ o vê relazions sessuâls cence impegnâsi«No si salu che ai siôrs ur plâs di divertîsi e che dopo si maridin tra di lôr!» (Alan Brusini, Come tai romançs)
    Sin. passonâ , cjavalâ