cjavalâ  cja|va|lâ  [BF]

  1. v.intr. fâ tombulissalte, cjavale e rît / co nol è alì il marît (Pieri Çorut, La gjate bagnade)
    1. (fig.) vê une ande iregolâr, che e va sù e jùchês [culinis] che a van jù cjavalant viers di Cuie e Tarcint (Meni Ucel, La "Fieste dai Roncs")
  2. v.intr. compuartâsi cence regulis, ancje cun aventuris sentimentâlsducj saveve in paîs che no lavin dacordo, che lui al veve uns pâr di mantignudis e che jê e cjavalave tant vulintîr (Meni Ucel, Mingulis - Il Strolic furlan pal1983); Feriis finidis. Vande cjavalâ! (Meni Ucel, Il Strolic furlan pal 1972)