dismenâ dis|me|nâ [BF]
-
v.tr.
menâ, zirâ alc te direzion che invezit di strenzi e smole, e disvoluce e v.i.:
frontavin il boston [dal telâr] tes busis e lu dismenavin chel tant che ur coventava. Po lu tornavin a blocâ (Maria Paoluzzi, Telârs a Orsaria)
Sin. disrodolâ , smenâ -
v.tr.
movi in gjenerâl, soredut plui voltis e in maniere pôc ordenade:
i cavalîrs a sgripiin dismenant il cjâf di ca e di là (Alviero Negro, Int di une volte)
Sin. smenâ , menâ