disdegn  /-ègn/  dis|degn  [CO]

  1. s.m. sintiment o sensazion di dispresi e rabie misturâtsil pitour al si tirà dongja di jê: a i coreva fouc pai gnerfs, al voleva cjapâla chê femina che a i nomenava pâs e cjampani, e strenzala e crevâi i braçs, par che a capìs che di lui a i era restât dome disdegn (Novella Cantarutti, Scûr e lusour)
    Sin. dam , vuast , mâl , difiet , discapit
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl