curiâ  cu|ri|â  [BF]

  1. v.tr. tignî cont di alc, viodi che al ledi indenant ben, che si mantegni, che al cressi e v.i.[il cont] zaromai al veve molât di curiâ il so interès e grant part dal an la viveve a Vignesie, di bessôl, simpri plui impeolât tal zûc (Gianni Gregoricchio, Îr e doman)
    Sin. viodi , curâ , stâ daûr