comareç  /-èç/  co|ma|reç  [CO]

  1. s.m. cjatade di plui feminis in confidence tra di lôrlis viodi [lis striis], a fuarce di lamps che si intint, a balâ, a corisi daûr, a lâ in comareç insume (Dolfo Zorzut, El nanul e la fie dal mulinâr)
  2. s.m. cjacarâ di tantis feminis insiemi e sunsûr fat di tantis feminis che a tabaintornâ a viodi inmò i claps e lis sentis sui pats des puartis o sui puartons di strade pai comareçs des seris di Istât (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
  3. s.m. cjacare di comaris, cjacare che e va ator di bocje in bocje, soredut indiscrete e magari ancje tristeculì nissun al à di jentrâ, no vuei comareçs, peteçs, no vuei intrics, pericui, maldicencis (Pieri Somede dai Marcs, Ursule)
    Sin. peteç , peçot , cjacare
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl