cjamâsi  cja|mâ|si  [CO]

  1. v.pron.tr. viôt cjamâ sal veve cjamât su la schene e lu veve puartât di pês dal miedi (Alan Brusini, Par stradis lungjis)
  2. v.pron.intr., v.pron.tr. (ancje fig.) cjapâ une cjarie, une cjamechei che a vendevin colaçs tes sagris cu la ceste sul braç, a fasevin la code tal for di gno pari par cjamâsi (Alan Brusini, Come tai romançs); mestris e professôrs che a acetin di cjamâsi ancje dal compit di insegnâ il furlan (Silvana Fachin Schiavi, I dîs agns de leç n. 482/99)
    Sin. cjariâsi , cjapâsi sù
  3. v.pron.intr., v.pron.tr. (ancje fig.) jemplâsi di alcle sierà ancjemò tai siei braçs par cjamâsi di chê fuarce che lu sturnive e che i coventave pal timp che al stave vie (Maria Forte, La tiere di Lansing); l'aiar si cjamave di zigos di bestiis e di vuerîrs (Carlo Sgorlon, Il dolfin)
    Sin. cjariâsi , jemplâsi