cavalon
/-òn/
ca|va|lon
[CO]
-
s.m.
grum, cuantitât di materiâl ingrumade:
oh! [la nêf] e dure uns cuindis dîs. / Il vint in ciarts cjantons / la ingrume a cavalons (Pieri Çorut, La nêf e i barons di place)
Sin. grum
, côl
, tasse1
-
in particolâr nûl grant, cumul:
di tramontan, e se nulats e se bastions, / nerats po grîs, a tambolons chei cavalons / a vegnin sù, a scodebalson di là (Zuan Minut, La tampiestade)
-
onde une vore alte:
un siroc sglonf al veva cjapât a soflâ, netant via la levantera di prima, e solevant a grancj cavalons tantis ondadis (Federigo Comelli, Il me paîs)