brundul1  /brù-/  brun|dul  [CO]

  1. s.m. pome cu la scusse colôr blu scûr che al tire sul viole, la polpe zale, di savôr dolç, fate dal arbul Prunus domestica, soredut de var. damascena, ancje se daûr de localitât al pues segnâ ancje pomis di altris varietâts, ancje cu la scusse zale o rosseal jere lât a tirâ jù mêi e brundui (Renzo Balzan, Il danât Berlan)
    Sin. ciespe
    Var. brombul , brugnul , bromp , brombule
    Cfr. emul
  2. adi., s.m. colôr blu scûr che al tire sul violea jessevin çufuts di flôrs blancs o brundui (Meni Ucel, Il Strolic furlan pal 1979)