aviditât  a|vi|di|tât  [CO]

  1. s.f. desideri esagjerât di ricjecisun cualchi secul indaûr e persin a ricuart dei nestris plui viei, cuasi duta la nestra montagna jera fodrada di boscs, che la aviditât dei parons e del contadin estirparin di planta (Federigo Comelli, Il me paîs)
  2. s.f. desideri une vore fuart di cualsisei robe, ancje imateriâlcomprin confets, narancis, / bagjigjis, siops, miluçs / par consolâ lis vecjis / e fâ saltâ chei fruts / che spietin sul sagrât / cun tante aviditât (Zaneto, Gnocis furlanis)
    Sin. brame , voie , desideri , gole