zelôs  ze|lôs  [AF]

  1. adi., s.m. che, cui che al à un sintiment di afiet esclusîf e possessîf, ancje ossessîfsiôr Pieri Buinelane / vedul da un an, l'à cjolt une vedrane. / Tichignôs e zelôs / tant che un sultan, / cuant che al è cjoc al viôt pardut morôs (Spartaco Muratti, Il zelôs); "No tu sarâs mighe zelôs, no?" "No tant, ma un tic sì, ve!" E li a ticâsi par un altri cuart di ore e po la pâs a sun di bussadis (Roberto Ongaro, Il muc)
  2. adi. (fig.) che al mostre passion, amôr, interès une vore fuarts e protetîfslui al jere un pôc zelôs de sô lenghe, tant che di un tesaur di taponâ ai voi dai forescj (Franca Mainardis, Il sium di Lissandri)
    Sin. premurôs , scrupulôs
  3. adi., s.m. (impropr.) viôt invidiôs pre Pitin al jere zelôs dai capelans. E si pues ancje capîlu. Lui, a sessante agns, al jere mancul di un snacai a pene jessût fûr dal seminari (Antoni Beline, Pre Pitin)
    Sin. invidiôs