vignî gnot    [CO]

  1. loc. ancje impers., finî dal dì, finî dal timp di lûs de zornadee pensave ce svelte che e ven gnot, une dì daûr di chê altre, e il timp passât nol sa di nuie: «I agn si sfantin come rosade a buinore» (Jolanda Mazzon, Fûr di timp); o scuen lâ un salt ca jù di Catin… prin che al vegni gnot… (Pieri Menis, Sul agâr)
  2. loc.s.m. moment che e tache la gnot[il nono] al jentrave [in cusine] sul vignî gnot (Pieri Menis, Il «trono» dal von)
Components: