tocjâ sul vîf [CO]
- loc.v. fâ o dî alc che al tocje la sensibilitât di cdn.: «Une volte mi clamave dispès a cjase sô... E no finive plui di mostrâmi la lôr bondance» «Te mostrave a ti parcè che e saveve di tocjâti sul vîf» dissè la Taresie «Cun me no veve chel tîr... E saveve di no cjatâ teren just»