straneât
stra|ne|ât
[CO]
-
p.pass., adi.
viôt straneâ
, viôt straneâsi
Var. straniât
-
adi.
cjapât de sorprese, de maravee:
la int e cjale imprin straneade, po si use al dut (Maria Forte, Chê massanghe plui grande);
al smontà dal tren dut straneât, che nol veve mai stât tun paison cussì grant (Antoni Beline, Pre Pitin)
Sin. maraveât
, scaturît
-
adi.
che al è o che si sint diviers, slontanât, separât:
i gnûfs zardins des gnovis vilis dai gnûfs siôrs, distacâts dal ambient, straneâts de campagne e des pradariis, fis di palmis, di «pini argentati» e di ogni sorte di plantis forestis (Riedo Pup, I furlans e il zardin)
Sin. alienât
Var. estraniât
, straniât