stomeece  /-èce/  sto|me|e|ce  [BF]

  1. s.f. proprietât di ce che al fâs voltâ il stomi o robe o cuantitât di robis che a fasin voltâ il stomidai discors di stomeece / svergognâts nel contrastâ / son rivâts a la scomesse / di sfidâsi a blestemâ (Toni Broili, Academie des massariis)
    Sin. stomeosetât
    Cfr. cragne , porcarie