stolt  /-ó-/  stolt  [BF]

  1. adi. grues, di grant spessôr o diametria 'ndi restà fûr une sole des colonis, cussì stolte, che i picinins no rivavin a ingrampâle in trê, tignintsi par man (Maria Forte, I arcs)
    Sin. grues
    1. grês, no fin, no de cualitât plui altefen stolt
  2. adi. di cdn., gras, grues
    Sin. gras , grues , stolf , complen