sierai
/-ài/
sie|rai
[CO, TS]
-
s.m.
palade o altre struture che e siere un toc di tiere:
te sere o cjatìn une colonie cu la sô cjase intate, il siarai di breis intor (Alan Brusini, Un dai pôcs)
Sin. sieraie
Cfr. cente
, palade2
, stangjaçade
-
s.m.
spazi sierât par tignî lis bestiis:
lis gjalinis tal sierai a cocodavin che al jere un pieç (Maria Forte, Varc di confin);
[il manzut] si lu cjarie su la cariole intal stran e si lu puarte cul so gust intal sierai dai manzuts (AAVV, Sul florî)
Cfr. tamar
-
s.m.
[CO, TS]
pescj.
spazi sierât di cjanis o rêts in zonis li che il nivel da la aghe al cres e si sbasse, li che cuant che la aghe si sbasse a restin sierâts i pes:
i nestris pescjadôrs plantin chei siarais cu lis cjanis sui lûcs plui alts de la laguna, vâl a dî là che il teren resta a sut durant la secja (Federigo Comelli, Il me paîs)
-
s.m.
struture sierade par tignî dentri personis:
ju àn sierâts tune caserme cu li sentinelis su la puarte e guai a cui che si fos metût tal cjâf di jessi di chel sierai (Pieri Menis, Chei di Muraie);
il lager al è un sierai cu la filiade ator ator e dentri cu lis barachis dai presonîrs (Ivano Urli, Storie di Min)
Cfr. preson
-
s.m.
(fig.)
situazion o cundizion limitade, che no lasse libars:
al seguitave a sintîsi cjapât drenti tal siarai des memoriis (Mario De Apollonia, Il timp par ledrôs);
il confinament di une lenghe intal sierai dal folclôr (Fabian Ros, Alzerie, vitorie de Cabilie)
Sin. preson
, scjaipule
, chebe