sfisiâ  sfi|si|â  [CO]

  1. v.tr. no lassâ respirâ, ancje fin a fâ murî, soredut pe mancjance di ossigjen o pe presince di gas velenôs tal aiarsalvâ ancje i grîs, i zupets, lis sisilis, lis dordinis, i gjambars sfisiâts e invelenâts dai disserbants (Riedo Pup, I furlans e la cjace)
    Sin. scjafoiâ iper.
    Var. asfissiâ , sfissiâ
  2. v.tr. (iperb.) no lassâ respirâ ben, soredut pal cjalt o pal brut odôrvisâsi di tirâ la aghe cuant che e va tirade, par no sfisiâ ancje i confinants (AAVV, Sul florî)
    Sin. scjafoiâ
  3. v.tr. [BF] (fig.) no lassâ libertâtelements astronomics e astrologjics, improibîts cun severitât dal clericât e dal so podê che al sfisiave la int (Mario Martinis, Il Zodiac te tradizion furlane)
    Sin. scjafoiâ