servî messe    [BF]

  1. loc.v. judâ cui che al celebre intant che al dîs messetor lis cuatri [il muini] al jevà, che e jere ore di lâ a servî Messe, che pre Domeni le diseve simpri adore in chê stagjon, par lâ, dopo, a uciei te bressane (Maria Forte, La gnot di Radeschi); al jere un predi, des nestris bandis, che al veve cjatât la fate di paiâ cussì i zagos: «Fruts - dissal - se o vignîs a servî Messe, us lassi, dopo, vignî a gjavâ jerbe sot des vîts, tal gno ort». Si capìs che no podeve lâ indenant cussì (Riedo Pup, I furlans e i bêçs)
Components: