sdegnât  sde|gnât  [CO]

  1. p.pass., adi. viôt sdegnâ , viôt sdegnâsi
  2. adi. cui che al è cjapât di rabie messedade cun dispresi o cun sens di jessi stât ofindût tal onôri fradis [di Anzuline, che e jere stade lassade di Vigji] invezit a jerin sdegnâts. Lu frontavin ogni volte che a podevin (Maria Forte, Il tei); i voi dal brigadîr a lampin sdegnâts (Alan Brusini, Un dai pôcs)
    Sin. disdegnât