sbrendolâ  sbren|do|lâ  [CO]

  1. v.intr. pendolâ in disordin o ancje mieç rot e sbregât[...] cu la cjamese che i sbrendolave su la schene (Gianni Gregoricchio, Îr e doman)
    Sin. pendolâ
    Var. sbrindulâ , sbrendulâ
  2. v.intr. lâ ator, soredut dibant o fasint alc no definît o alc calcolât negatîfun pari che al va pes ostariis e une mari che e sbrendole ca e là par ogni cjase... (Alviero Negro, Int di masnade)
    Sin. remenâsi , torzeonâ , pendolâ , pendolâsi