sbassât  sba|ssât  [AF]

  1. p.pass., adi. viôt sbassâ , viôt sbassâsi il soreli sbassât al petave di traviars su la tiare infogade (Catarine Percude, Pe bocje si scjalde il for)
    1. che al à une posizion o une direzion che e va injùal veve stât a scoltâ dute la tirade, cui voi sbassâts come un che si confesse (Roberto Ongaro, Il muc); i doi bracs a jerin tornâts indaûr cun lis orelis sbassadis (Franca Mainardis, La liende dal riûl)
    2. che al è mancul alt, grant, intens, fuart e v.i. di ce che al jere«Cuant âstu di començâ a ubidî tu? …» i domandà done Pine, alçant la flame sbassade dal petrolio che al ardeve parsore de taule (Pieri Menis, Chei di Muraie)