picje e dispicje    [CO]

  1. loc.av., loc.adi.inv. vivint cui bêçs a pene juscj o ancje cun mancul bêçs di chei che a coventin par tirâ indevant, soredut scugnint impegnâ bens o cun debits seguitîfs, paiant un debit e fasint subite un altricuant che al murì barbe 'Sef, Vigji che al veve fat une vite picje e dispicje, al si sprivà de cjase che e passà a di altris e cussì e cambià ancjimò non e flusumie (Maria Forte, I arcs); il Nuto al viveve a la buine, picje e dispicje. Da la sô panarie encje las surîs ai tornave fôr vaìnt (Gianni Colledani, A pistum e sclopit)
  2. loc.s.m. secuence di fats o azions che a son un il contrari di chel altridut ce che [i sorestants] a san fâ al è un picje e dispicje di cjamaris di cumierç e di associazions di industriâi (Enos Costantin, Il re al è crot)
    Cfr. fâ e disfâ
Components: