pasc  pasc  [AF]

  1. s.m. teren tignût a prât par menâ lis bestiis a mangjâ la jerbea displantarin dut: vendûts i cjamps de Stradegnove, vendûts i pascs sù pai cuei, vendudis lis cjasis e lis braidis jù pal borc (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve); al jere daûr a molzi la vacje, prin che al passàs l'armentâr a cjolile par menâle al pasc de Mont Grande (Roberto Ongaro, Cretevierte)
    Sin. compide , pascoleç , pascul , passon
    1. jerbe dal prât, buine di mangjâ pes bestiisno sai ce pasc che puedin cjatâ i nemâi sun chês crodiis (Giulio Andrea Pirona, Ercole Carletti, Giovanni Battista Corgnali, Il Nuovo Pirona)