ombrôs
om|brôs
[CO]
-
adi.
no iluminât, in ombre o caraterizât de ombre:
in rive al flum su di un ombrôs recès / insidiavi il pes cu la escje al am (Ermes di Colorêt, I, 214);
tal mieç de place, sot dal tei larc e ombrôs (Nadia Pauluzzo, Il bintar)
-
adi.
che al à facilitât a ombrîsi, a sustâsi, a ofindisi:
"[...] vêso podût mai fevelâi di Benvignude?" "Nol vûl savênt, al è dûr, scontrôs, ombrôs" (Pieri Somede dai Marcs, Gnot di Nadâl);
di muse, lis frutis a jerin miôr di lôr mari, ma piês tal caratar ombrôs e intorteât (Maria Forte, La cjase dal Murat)
Sin. rabiôs
, sustôs
, rabin1