nancje dîlu    [CO]

  1. loc.av., loc.inter. par rimarcâ, confermâ cun enfasi alc che al è cussì clâr che al podarès jessi sotintindûti plaseve la taçute dal vin e il zûc des cjartis e par chest al vignive scuasi ogni sere ca di nô par fâ cuatri cjacaris e, nancje dîlu , par une partide di cjartis (Pieri Somede dai Marcs, Il tinel); ogni dì, intant - nancje dîlu! - si ripeteve la stesse liende (Josef Cjargnel, La regjine dal Landri); "Tornistu in Gjermanie ancje cheste Estât?" "Sì." "Nancje dîlu." "Cemût saressial?" i ribatè come sustât. "Tu tu sês simpri cussì abitudinari in dut, che nol coventave nancje domandâtal, o podevi biel savêlu." (Jolanda Mazzon, Fûr di timp)
    Sin. par fuarce , nancje a dîlu , si sa po
Components: