most /-ò-/ most [CO]
- s.m. sûc de ue folade, che si met a fermentâ par che al deventi vin, o che in câs si pues ancje bevi cussì o doprâ par dolcificâ: e cumò la tiare e polse / e del most si sint l'odôr: / i fantats son ducj che folin, / al è in fieste il foledôr (Enrico Fruch, Vilotis del vin); a taponarin i brentiei cuntun nailon e a lassarin che il most al bulìs. Dopo trê dîs il vin al jere pront (Carlo Sgorlon, Prime di sere)
-
s.m.
sûc di cualsisei altre pome:
çariesonis duris di polpe, plenis di most (Alviero Negro, Lis çariesis pe mari di sant Pieri);
la Gjine la cjalave sodisfate, finint di bevi il so most di pompelm (Jolanda Mazzon, Fûr di timp)
Sin. aghe , sûc - s.m. (set.) bevande alcoliche otignude fasint fermentâ il sûc di miluçs o di piruçs: par che il most al vigna bon al vorès fat mieç cui pêrs e mieç cui mêi (Patrizia Casanova, Valcalda - il tempo i luoghi le voci)
- a sant Martin ogni most al è vin
- a sant Zuan al jentre il most te ue
- sant Martin il most al devente vin