mitant  /-ànt/  mi|tant  [FO]

  1. adi.indef., pron.indef., av. (var.) viôt cetant , viôt tant e vorès mitant / favelâ / de flours / de ucei / e de mil colours / ulà che la vita / eis contenta (Federico Tavan, E vorès); coma in dute li robes sempre a restava desmenteada la persona che la sera, cun pocja lûs e mitanta passion, a li aveva fates (Ugo Piazza, Scarpetaries di Andreis)