lint1  lint  [AF]

  1. s.f. [AF, TS] bot.com., gastr. tal pl., semence e plante dal liùm Lens esculenta[par prevignî la osteoporosi si pues mangjâ] liùms: piçûi, lints, fasûi; o narançs, che a tegnin dentri ancje vitamine C, potassi e betacaroten (Guglielmo Pitzalis, Ocjo ai vues!); in Friûl si metevin ancje fasulins, cesarons, favis, lints, piçûi, lintosis e luvins (Enos Costantin, Un virus tes lidrîs)
  2. s.f. sisteme otic fat pal solit di un disc trasparent cuntune o cun dutis dôs lis superficiis curvadis par ingrandî, deformâ, corezi, filtrâ la percezion di une imagjinun pâr di ocjalons cu lis lints scuris (Checo Tam, X-Reihen); la machine fotografiche poiade sul cavalet cuntune lint come un canocjâl e jere cuvierte cuntune grant tele nere (Pieri Somede dai Marcs, Ce sdrumade)
  3. s.f. tal pl., i ocjâil'om al tirà jù lis lints e lis poià tal camisolin (Maria Forte, La tiere di Lansing)
    1. viôt lint a contat
  4. s.f. (fig.) mût di osservâ, pensâ, interpretâ e v.i. fat cun tante atenzion o cuntune cierte sensibilitâttai prins agns Otante l'esempli plui lusint al è l'impegn [di Radio Onde Furlane] a pro dal teatri popolâr. A leile cu lis lints di vuê cheste storie e somee un pôc curiose. Ce jentravie la radio cul teatri? (Max Mauro, Un Friûl difarent: i 90 mhz di Onde Furlane); al imparà a movisi framieç dal so jessi vuarp, viodint lis robis cu la lint dai ricuarts (Raffaele Serafini, Un tocut a la volte)
  5. s.f. massime tal pl., ognidune des piçulis maglis rossitis de piel de muse che a àn ciertis personis, che in gjenar a àn la piel une vore clarel'omenut al veve suspirât une altre volte e, zirantsi de bande di un frutat plen di lints, al veve dite. "Rico, va clame il diretôr. Tu sâs ben indulà che al è" (Gianni Gregoricchio, Îr e doman); la sô prime simpatie, une frutute plene di lints e cu lis strecis rossis (Franca Mainardis, Il sium di Lissandri)
    Sin. efelide , semule , pivicje