lescje  /lè-/  les|cje  [CO]

  1. s.f. materiâl che si impie cun facilitât, ancje cun pocjis faliscjis, e che al covente par inviulâ il fûcal tire fûr la lescje, l'açalin e dal dit e fat al fâs lusôr (Dolfo Zorzut, El cjaliâr sence paùre); mi ricuardi la strussie / che si faseve, za no son tancj agns, / cu la piere, la lescje e l'açalin: / robis di fâ i agagns, / par impiâ un lumin! (Emilio Nardini, Lis predicjis dal plevan di Sant Jacum)
    Var. escje
    1. (ancje fig.) in paragons o metaforis par dî di cdn. che si rabie a colpla Contesse sô muîr / je piês de lescje, piês del solfarin / e par ogni tantin / e pie fûc... (Pieri Çorut, Il Strolic furlan par l'an 1834)
      Cfr. prospar , solfarin , fulminant
  2. s.f. [TS] pescj. robe di mangjâ, che e pues jessi une bestie, un toc di bestie, une preparazion o ancje robe artificiâl, che si impire tal am o si met dongje dal am o che e je furnide di am, di mût che cuant che il pes le muart o le glot al reste cjapâtdopo spiât / se je turbide avonde pa la pescje / la Pontebane, al va cirint pal prât / zupets e viars par combinâ la lescje (Enrico Fruch, Dal gno balcon…)
  3. s.f. (fig.) element che al riclame la atenzion, che al fâs svicinâ, che al permet di cjapâ, imbroiâ e v.i.credin che un sotanin, / cuatri flocs ben mitûts, cuincîrs, e zoiis / sein dute la lescje dai morôs (Antoni Dragon, Ma vô volês cu cheste)
    Sin. riclam
  4. s.f. [TS] venat., etol. robe di mangjâ che si lasse par fâ svicinâ il salvadi, in cualchi câs ancje cun dentri velen o dormiecognossi miôr i struments par cjapâ lis bestiis (foto e videotrapulis, lescjis) (Serena Fogolini, L'unic che si à di crodii cuant che al conte chê dal ors)
  5. s.f. [TS] bot.com. non avonde gjeneric di jerbis, che i fros si doprin par fâ cuvierts o par altris robis, lat. sient. Festuca gigantea o Lolium giganteum, o ben Molinia caerulea o ben Luzula niveaa zeve encje a fâ lescje intal lescjâr da las Pales e tai Stifinins par vendi i macuts ai tetaduers (Gianni Colledani, Une femine di snait); il scjernum al è fat cun paie, patùs, stranc, fueis, foiêt, frint, lescje, sorgjâl, ce che al covente par un jet sut (Enos Costantin, Come çus su la palade)
    Sin. lescjat
    Cfr. lescule
  6. s.f. [TS] bot.com. plante de famee des Asteraciis, lat. sient. Petasites hybridus, racuelte e doprade pes sôs proprietâts medisinâlslas fuees vignivin cjoltes sù, cence el mani, tai mês di Lui e Avost; fates secjâ e vendudes a Pinçan (vadì al spessiâr). [...] La plante la clamavin lescje; el lavôr di racuei las fuees al vignive fat de mê famee (Sergio De Cecco, Stories dal Tiliment: el lescjat o lescje)
    Sin. lescjat
  7. s.f. [TS] agr. fen che si taie cu la sesulete varietât cjargnele di Paluce "fen", "altivûl", "smuiart" e "lescje" a son i lessemis primaris che a tradusin il talian "fieno" (Laura Lazzara, Une scomesse pal avignî - Il mont al cambie e la lenghe parie)
Polirematichis e espressions idiomatichis